L’esport d’orientació és originari d’Escandinàvia, on es practicava com a exercici militar a finals del segle XIX. Com a competició esportiva va començar a Noruega i va arribar a Espanya al 1970. Actualment hi ha més de 700 persones federades a Catalunya que poden competir en els múltiples campionats locals, autonòmics, estatals i mundials que s’organitzen anualment.
La carrera està pensada per a provar l’habilitat d’orientació i la capacitat dels competidors. Per assegurar l’equitat dels participants, el mapa no és lliurat fins el moment del tret de sortida. La lectura del plànol permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins i vegetació, però no el nom dels carrers, amb símbols dissenyats per a ser entesos per qualsevol competidor fora del seu entorn i en qualsevol idioma. Així, els corredors han de trobar el recorregut més ràpid per aconseguir arribar a cada una de les fites marcades.
Una cursa d’orientació es pot prendre com un agradable passeig o bé com a un esport competitiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada